Els particulars tenen dret a ser indemnitzats en tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets excepte en els casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics.
En concret, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, desenvolupa les previsions sobre responsabilitat patrimonial de l’Administració que es contenen en els articles 9.3 i 106.2 de la Constitució.
El primer d’ells estableix que es garanteix la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, mentre que en l’article 106.2 del text consagra definitivament el principi de la responsabilitat patrimonial extracontractual de les administracions públiques per les lesions que pateixin els particulars en qualsevol dels seus béns i drets, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics; havent ressaltar, a la vista d’aquest últim precepte, i com encertadament es va declarar per la Sentència del Tribunal Suprem de 5 de febrer 1996, que el principi de responsabilitat patrimonial proclamat en ell “comporta un dret dels anomenats de configuració legal. És a dir, que no es tracta d’un dret que derivi directament de la Constitució, sinó que exigeix la interposició d’una llei, i és exigible, no en els termes abstractes reconeguts en la Constitució, sinó en els termes concrets en què figuri a la llei ordinària que ho reguli “.
