Per expropiació forçosa s’ha d’entendre qualsevol forma de privació singular de la propietat privada o de drets o interessos patrimonials legítims, qualssevol que siguin les persones o entitats a què pertanyin, per causa d’utilitat pública o interès social, ordenada imperativament.
Està regulada per la Llei de 16 de desembre de 1954 i el Decret de 26 d’abril de 1957, i les seves conseqüències impliquen l’obligació de cedir el terreny reclamat quan el fi per al qual vagi a emprar-se correspon amb els supòsits legals.
Davant d’un procés d’expropiació, l’Administració ha de seguir els passos legals ineludibles que comencen amb la prèvia declaració d’utilitat pública o d’interès social del bé. Un cop autoritzada l’Administració per a l’exercici concret de l’activitat expropiatòria apareixen les etapes del procediment:
- Necessitat d’ocupació dels béns o de l’adquisició de drets.
- Determinació del ‘just preu’ o ‘preu just’.
- Pagament i presa de possessió.
L’expropiació forçosa per raons urbanístiques es pot aplicar en els supòsits següents:
- Com a sistema d’actuació per a l’execució del planejament urbanístic en el marc d’un polígon d’actuació urbanística o d’un sector de planejament urbanístic derivat.
- Per a l’execució dels sistemes urbanístics de caràcter públic.
- Per a la constitució o l’ampliació de patrimonis públics de sòl i d’habitatge, i per a l’adquisició de terrenys destinats a habitatges de protecció pública, si ho determina el planejament.
- Per raó de la manca de participació dels propietaris o propietàries en el sistema de reparcel·lació.
- Per raó de l’incompliment de la funció social de la propietat, en els supòsits següents:
- Que es cometin infraccions urbanístiques molt greus en matèria de parcel·lació, d’ús del sòl i d’edificació.
- Que s’incompleixin els terminis establerts per a executar les obres d’urbanització o per a edificar els solars resultants.
- Que s’incompleixin els terminis que el planejament urbanístic estableix per a iniciar o per acabar l’edificació d’habitatges de protecció pública.
- Que els propietaris o propietàries d’immobles no facin les obres d’adaptació que siguin requerides per a la seguretat de les persones o les obres que siguin determinades pels plans, les normes o els projectes de caràcter històric, arqueològic o artístic.
- Que s’incompleixin els deures que comporten les diverses modalitats del sistema de reparcel·lació.
- Que s’incompleixin els deures o les condicions imposats als propietaris o propietàries en el supòsit d’alliberament de béns de l’expropiació.
La intervenció d’un despatx professional es fa necessària en les actuacions expropiatòries pròpiament dites: determinació dels béns i drets afectats, fixació del preu just, conciliació i al·legacions, si s’escau, davant els jurats d’expropiació, així com la defensa davant la Jurisdicció contenciosa administrativa en el supòsit d’ulterior impugnació de la indemnització fixada.
